Aquesta darrera setmana van tenir lloc les visites educatives, de les quals m'agradaria destacar la de l'estància d'un dia a unCEIP del barri del Raval. Una experiència dificilment inoblidable per a mi.
Estic molt orgullosa de que m'hagi tocat aquesta escola, ja que, pel que he pogut comprobar d'altres companys, és una de les més peculiars, o com diria jo: la més real, tenint en compte la immigració que ens acompanya des de fa molt anys, i les dificultats que això comporta per a una escola pública.
Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que, tot i que la majoría d'ells eren nens amb families desestructurades i amb dificultats amb la parla catalana, però tot i així, eren nens que demanàven a crits carinyo i afecte, la qual cosa va ser molt gratificant. I més gratificant va ser encara quan veus que nens "complexes" et responen interessats i participen en l'activitat que els fas dur a terme.
Encara que aquesta fugaç però intensa visita tan sols va durar un sol dia, vaig entendre i comprovar per vivència pròpia la complexitat i la gratificació que comporta ser mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada