Lectura en veu alta "L'Illa del tresor"

Per la meva lectura en veu alta vaig triar un frament del primer capítol de "L'Illa del Tresor", ja que és el meu llibre preferit de la infància i considero que era molt adient per fer una bona lectura en veu alta. El fragment és el següent:

1a part EL VELL BUCANER

1. El vell llop de mar de 1’Almirall Benbow

EL CAVALLER Trelawney, el doctor Livesey i d’altres senyors em demanaren que escrivís fil per randa la història de l’Illa del Tresor, mantenint-ne en secret la posició geogràfica —i això només perquè hi queden encara riqueses no conegudes—. Agafo, per tant, la ploma l’any del Senyor de 17... i torno al temps que el meu pare posseïa la posada Almirall Benbow, sota el sostre de la qual s’havia atrinxerat aquell vell llop de mar, de rostre renegrit pel sol i amb una esgarrifosa cicatriu produïda per un cop de sabre.

El recordo encara com si fos ahir. Aparegué pesadament al llindar d’entrada, i rere seu un carretó, carregat amb el seu cofre mariner: un home gegantí, fort i bronzejat; la cua dels cabells, embreada, li queia fins a l’esquena, sobre el tabard d’un blau brut. Tenia les mans clivellades, plenes de cicatrius, amb les ungles irregulars i negres. A la galta, el cop de sabre li havia deixat un xiribec blanquinós, repugnant. Recordo que, tot mirant la cala, xiulava baixet; i després es posà a entonar la vella cançó marinera que tan sovint li havia de sentir:

Quinze són que volen el cofre del mort,quinze són, oh, oh, i una ampolla de rom!

Reflexió: Vaig gaudir molt fent la lectura. Vaig tenir molt en compte les pauses, la bona vocalització i vaig intentar no transmetre al públic el meu nerviosisme. Totes aquestes coses vaig poder-les analitzar amb calma, ja que jo era una de les últimes persones en llegir.

Encara que, sense adonar-me'n vaig saber, gràcies a la Rosa, que no pronunciava bé les elles (LL) i vaig sortir al mig de classe per posar l'exemple de mala pronúncia. Cosa que aviat vaig rectificar, ja que els mals hàbits s'han de treure aviat, abans de que sigui massa tard.