Somriure és viure!
L'Ana Pou és una noia molt peculiar.
Pel poc que fa que ens coneixem, puc dir que és divertida i alegre, que es mou amb un gran dinamisme, però pot tornar-se passiva a l'instant quan navega pels seus pensaments.
Més viva que una guineu, malgrat la seva edat, sembla seguir mantenint aquella inocència d'anys enrere que tothom anhela tenir.
Encara que el seu temperament és fort com un vent de tramuntana, el qual bufa sense parar, a l'instant, pot convertir-se en una suau brisa que va acompanyada d'un gran i profund somriure continuat d'una rialla innocent. La qual recorda que tot i ser impacient i impulsiva, arriba a la calma amb una subtil rapidesa.
El seu somriure espontani i resplandent , de caire televisiu, sembla tret d'un anunci de pasta dental. Les seves dents, de perfecte harmonia, semblen fetes per estar constantment a l'aire lliure, passejant-se orgulloses i dient:
- “Som aquí i som feliçes”!
La seva vestimenta informal, de roba còmode i alhora elegant, fa ressaltar els seus cabells llargs i arrissats, que li penjen de les espatlles, es van movent com un motlle a mida que camina amb un moviment molt peculiar.
Un lloc clau és el Bar, on ens reunim en hores lliures i parlem tranquil·lament. Aquí és on, mentre prenem un tallat i fem una cigarreta, intercanviant les nostres idees i emocions en un ambient distès, però no molt relaxat.
Al seu tarannà, pur i despistat, sembla que l'envolti un aura de llum resplandent que et fa veure la seva transparència. La transparència d'una nena dins del cos de tota una dona.
